Després d’una gran deliberació per part del jurat, ja tenim els guanyadors del primer concurs de narracions curtes Bendhora.
Primer de tot volem agrair a tots els participants que ens hagueu fet arribar les vostres obres. Ens ha agradat molt llegir-les i esperem poder seguir llegint alguna narració vostra ben aviat!
El jurat, format per l’equip de Bendhora ha decidit que el tercer premi sigui per l’obra “Una parella especial” d’Antoni Garcia on recrea una conversa entre un parell de bastons de marxa nòrdica.
El segon premi és per la Thais Camps amb l’obra “La finestra” on la protagonista comença la relació amb la marxa nòrdica a través d’una finestra.
I el primer premi, és per Sebastià Cabré amb “Pensaments des de la platja”. Tot seguit podeu llegir la seva narració:
Pensaments des de la platja
Quina tranquil·litat sortir pel mati, a primera hora, de casa amb els bastons per anar a fer una horeta de Nordic Walking. Surto quanho fa el sol, i faig el recorregut que tinc des de casa fins la platja. Es respira tranquil·litat i pau, la única companyia que trobo fins arribar al meu destí es el piular dels rossinyols que segurament també s’estan despertant.Això si, quan arribo a laplatja, tots els dies tinc sorpreses. Jo mateix em converteixo amb un joglar d’històries de les persones que mi vaig trobant. Es emocionant, veig el mar, i tot sembla prendreforma en el paisatge bucòlic que la natura ens ofereix.Per mi, tot es especial,es un plaer escoltar la banda sonora que marquen el ritme de les onades mentre esta sortint el sol. O l’espectacular gama de matisos,de taronges i blaus,que es barregen a la línia del horitzó, com un element final de la darrera àrea de l’opera, mentre apareix l’astre rei. A la sorra ens trobem dues classes de persones. Aquelles que de forma natural hi assistim diàriament, sense faltar-ne cap, que som els figurants de la meva historia, iper altre part la resta de persones, comactors principals dels meus relats. Cada dia m’imagino un petit conte mentre vaig marxant per la platja.Avui m’ha tocat una parella d’enamorats. I ho dic així, perquè es la meva historia, però les seves abraçades i mirades els delaten mentre mi apropo. Ell te una càmera de fotografies i esta intentant captar el moment clau de l’historia, la sortida del sol. Ella nomes giravolta a l’entorn del meu “Kappa” particular. Son moviments que em fan pensar que fa moltes hores que hi ha estan a la platja.Trobo uns moviments,que em recorden aquellesparelles de aus en festeig sexual, que tots hem vist en algun instant en un documental de natura salvatge.Hi ha moments que ell s’altera, i s’exclama. Son interessos contraposats. Ella fent d’enamorada i cercant del seu Romeu un peto o una abraçada. Ell no veu la seva Julieta, perquè nomes vol captar aquell moment en el que s’aparti el núvol i pugui retratar el seu instant buscat.Els sobrepasso i no tracto d’esbrinar de mes a prop qui guanyarà aquesta lluita de sexes. La delicadesa de l’enamorament que representa ella. O el geni de l’art de la fotografia que persegueix la seva obra pòstuma, tot no fent cas de la mussa que te al costat. Es una historia que no em puc perdre, arribo fins el final de la platja i torno a pas accelerat, per veure el resultat final. Tots els contes necessiten el “van ser feliços i van menjar perdius” i el meu no pot ser menys.Em dono compte que l’univers sempre posa les coses al seu lloc. Els núvols avui no li han deixat captar la seva obra, però, a canvi,ara estan els dos asseguts de la ma, donant-se un peto i mirant les onades.
