Actualment la marxa nòrdica s’ha convertit en una realitat arreu del món. Un nou esport, exercici físic o activitat física cada vegada practicat per més persones amb motivacions i necessitats molt diferents.
A continuació hem preparat un breu resum de la història d’aquest esport. Hem intentat destacar els punts més importants dels quals tenim referències bibliogràfiques i hem deixat de banda algunes afirmacions que no hem pogut documentar.
Origen:
Després d’una búsqueda ràpida per internet, sembla clar que l’origen del nostre esport es situa al voltant de la dècada del 1930 quan els esquiadors de fons sortien a entrenar durant l’estiu amb bastons. Però, que hi ha de cert? I com eren aquests entrenaments d’estiu?
Ens situem a principis de segle passat, l’esquí de fons està vivint un moment on passa de ser un mitja de transport i un element identitari a convertir-se en un esport.
En aquells anys els entrenaments no són entesos com actualment, i menys en esports de resistència i en el medi natural. El model d’entrenament existent és un “sistema natural” que es basa en el coneixement tradicional de l’esquí, moltes vegades inspirat en la cultura Sami. Durant l’entrenament s’involucra el cos, l’ànima, el paisatge i es converteix en una activitat holística on no es posa ni el cos ni la ment al límit.
En aquest context, on predomina la metodologia d’entrenament “natural” els esquiadors surten a entrenar sempre al medi natural i quan no hi ha neu ho fan corren, caminant, corren amb bastons…
El cert, és que al no ser uns entrenaments entesos com els actuals, no hi ha registres, ni documentació detallada dels tipus d’entrenament.
1966 Primeres activitats de caminar amb bastons d’esquí de fons fora de l’àmbit de l’entrenament esportiu:
Leena Jääskeeläinen era professora d’educació física a Viherlaakso (Helsinki) i introdueix les sessions de caminar amb els bastons d’esquí de fons als seus alumnes.
En veure que al centre on donava classe tenien molt material d’esquí de fons que es feia servir molt poc va decidir introduir els bastons com un element més de les seves classes, tant en exercicis d’escalfament com fent-los servir igual que en els entrenaments d’esquí de fons sense neu.
L’any 1973,és inspectora en cap de la junta nacional d’educació i introdueix el caminar amb bastons dins d’unes jornades de capacitació per a professors en la sessió de “Noves idees per a l’educació física a les escoles”.
1979, es publica el que per a molts és l’embrió de la marxa nòrdica moderna.
Mauri Repo, professor d’educació física va ser entrenador d’esportistes olímpics finlandesos i responsable de la Suomen Työväen Urheiluliitto (TUL), la Federació d’Esports dels Treballadors Finlandesos.
En la obra publicada l’any 1979 “Hiihdon lajiosa” (Metòde d’entrenament dels esquiadors de fons), Repo explica per primera vegada diferents exercicis per fer amb els bastons durant la pretemporada sense neu.
Hi ha un apartat titulat “Sauvakavely” on explica que és bo sortir a caminar amb els bastons per agafar ritme abans de la temporada d’hivern.
1985, saltem als Estats Units
Tom Rutlin, és esquiador de fons en actiu. Per entrenar durant l’època de l’any que no hi ha neu sortia a córrer i competia en alguna cursa per mantenir-se en forma. A causa d’una important lesió, la primavera de l’any 1985 desenvolupa una tècnica d’entrenament amb bastons. Surt a córrer amb els batons d’esquí i comprova que pot fer-ho sense dolor. Comença així, el que ell anomena “total body running”, que finalment el portarà a crear el mètode Exerstriding.
La paraula Exerstrider és la suma de Exercise + Striding que vol dir Exercici caminant.
L’any 1988 comercialitza els primers bastons específics de Exerstrider.
1988, el canvi climàtic ajuda a l’aparició d’un nou esport?
En aquell moment el “caminar o entrenar amb bastons” no es considera una activitat física pròpia, sinó que es considera que son exercicis per ajudar a millorar la condició física per obtenir uns millors resultats en les proves d’esquí de fons.
Però, el 5 de gener del 1988 a Helsinki no hi ha neu per fer la marxa d’esquiadors per celebrar els 100 anys del naixement del professor Lauri “Tahko” Pihkala, la personalitat més destacada del món esportiu a Finlàndia.
És aquí, on apareix Tuomo Jantunen, director de Suomen Latu (Associació Central per als Esports Recreatius i Activitats a l’Aire Lliure). Jantunen va decidir que els esquiadors farien la marxa sense esquís però amb els bastons. Aquest esdeveniment va ser el que es considera la primera caminada pública de “marxa nòrdica” que va ser captada per la premsa.
A partir d’aquest moment Suomen Latu, dirigida per Jantunen, lidera diferents iniciatives per promoure el caminar amb bastons arreu del país. L’any 1996, l’associació i el fabricant Exel volen engegar un gran projecte i contacten amb el professor Risto Virtanen de la universitat de Vierumäki per demanar-li si podia fer un article de Sauvakävely.
1997, Sauvakävely
El professor Risto Virtanen, no pot assumir l’encarrec de Jantunen, però facilita el contacte de Marko Kantaneva.
Kantaneva que ja havia fet diferents exercicis de caminar amb bastons amb diferents grups escriu l’article de 6 pàgines parlant de Sauvakävely.
En la seva primera publicació parla de que és conegut per tothom que els esquiadors de fons fan servir els bastons per entrenar-se en pujades o fent exercicis d’alta intensitat. També diu que per una persona “normal” no cal fer aquests exercicis per posar-se en forma, sinó que el sol fet d’agafar els bastons i posar-se a caminar ja és molt beneficiós per la salut.
També comenta el fet que resulta una activitat poc atractiva i que aixeca comentaris de l’estil “ja s’ha acabat l’hivern” o “on has deixat els esquís” però diu que al final els beneficis d’aquesta activitat s’imposaran respecte les reticències ja que és una activitat molt fàcil i que aporta molts beneficis.
1997, el primer bastó de marxa nòrdica
Una vegada Kantaneva presenta l’article a Tuomo Jantunen, aquest últim li demana disponibilitat per fer unes fotografies per l’article a Vierumäaki. Per les fes fotos, Tuomo li facilitarà material de Exel a Kantaneva.
Arran d’aquestes fotografies Taisto Mannien, director d’Exel, i Marko Kantaneva van començar a treballar plegats en el disseny d’un bastó específic per aquest nou esport. A finals d’estiu de 1997 es va presentar el primer bastó de nordic walking, que en un primer moment es va anomenar “walker”. Posteriorment, degut a l’interés internacional que va despertar aquesta activitat el bastó va anomenar-se “nordic Walker” i van substituir el terme “Sauvakävely” per “nordic Walking”.
2000, Primera escola de nordic walking
L’any 2000 Aki Karihtala, Raija Laukkanen, Vesa-Pekka Sarparanta i Marko Kantaneva funden la International Nordic Walking Association (INWA)
L’objectiu d’aquesta associació és promocionar i ensenyar la marxa nòrdica a nivell mundial. Es comença a crear un sistema de formació i diferents materials de suport per als instructors.
També des d’un bon començament INWA col·labora amb diferents científics del món de la medicina per a realitzar estudis i desenvolupar els models d’ensenyament.
Aquest mateix any comença un projecte d’investigació a l’Institut Cooper.
2000, tornem als Estats Units
Si a la dècada dels 80 Tom Rutlin va començar
a entrenar amb bastons, l’any 200 és Dan Barret qui desenvolupa un programa d’entrenament
amb bastons anomenat Fiitrek i llança al mercat els primers bastons de la seva
pròpia marca i la formació d’instructors a Estats Units i Canada.
La seva idea és acostar el món de les activitats en el medi natural a aquelles
persones que volen millorar la seva condició física.
L’any 2006 Fittrek va establir normes per als participants de nordic walking de
la Marathon de Portland. Igualment, va establir normes per als jutges.
L’any 2009, després de participar a la Nordic Walking American Expo amb altres marques i escoles i degut a problemes financers deixa la seva activitat formativa i de venda de material.
2005, Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya
La marxa nòrdica arriba a casa nostra l’any 2005 de la mà de l’Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya. Va ser fundada al novembre de 2004, però no va ser inscrita al Registre d’Entitats Esportives del Consell Català de l’Esport fins al juny de 2005.
Aquesta associació, membre de INWA, es dedica a la promoció i divulgació de la marxa nòrdica i també a la formació de tècnics.
2005, Bèlgica
Andreas Wilhelm i Bernd Schäuffle van decidir l’any 2001 començar a elaborar un nou concepte de marxa nórdica i van sortir de INWA per diferents desacords.
El seu procés els va portar a elaborar la técnica ALFA 247.
El 14 d’octubre de 2005 es funda a Vosselaar (Bélgica) la International Nordic Fitness Organisation (INFO).
2006, Alfas del Pi
El maig de 2006 a Alfas del Pi, es constitueix la Asociación de Nordic Walking de España (ANE). En aquest mateix municipi diferents residents alemanys ja feia un any que havien començat a fer algunes accions de difusió de la marxa nòrdica seguin la metodologia que promou INFO anomenada ALFA 247.
2010, Original Nordic Walking
Marko Kantaneva, va sortir de INWA per intentar promoure el seu mètode i vendre els seus bastons a través de Pole About. Després d’uns anys, va fundar la World Original Nordic Walking Federation (2010). Amb la que ara promou competicions i cursos arreu d’Europa.
2012, neix Bendhora!!
El febrer de 2012 comença la modesta aventura de Bendhora, una petita empresa amb l’objectiu de fer arribar la marxa nòrdica a molta gent.
2015, FEDME
El 27 de juny de 2015 s’aproven les modificacions estatutàries per donar lloc a la marxa nòrdica a la FEDME (Federación Española Deportes de Montaña y Escalada). Es constitueix un comitè de formació i un de competició on hi ha representació de les diferents escoles i de les federacions autonòmiques que ja tenen comitè de marxa nòrdica.
2016, FEEC
L’octubre de 2016, la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya)
reconeix la marxa nòrdica com a disciplina pròpia i un any després constitueix el
comitè català de marxa nòrdica de la FEEC.