Cerdanyola del Vallès, diumenge 26 d’octubre.
Plovia. No gaire, però prou per deixar el terra ple de fang i obligar a pensar cada pas.
El Campionat de Catalunya de Marxa Nòrdica 2025, organitzat per Marxa Nòrdica Collserola i la FEEC, ha estat una cursa d’aquelles que no regalen res.
El recorregut combinava trams de pista ampla amb zones més irregulars.
No hi havia massa moments per respirar.
Calia caminar fort, amb tècnica i amb cap.
Aquest any hem arribat amb baixes importants.
Però sabem que un equip no és només qui es posa un dorsal.
L’equip és qui ve cada dimarts i cada divendres a entrenar.
Els que hi són sempre:
els que envien un missatge abans de la cursa per donar ànims,
els que venen a veure-la,
els que animen a cada volta,
o els que simplement apareixen quan cal.
A la sortida, moltes cares conegudes.
Salutacions, rialles nervioses i aquell punt d’adrenalina que et recorda per què t’agrada competir.
La marxa nòrdica competitiva a Catalunya és un món petit, però ben viu.
I avui, a Cerdanyola, es notava.
Sergi Garcia, campió de Catalunya per tercera vegada consecutiva.
Tres anys seguits que no s’expliquen per casualitat.
No és qüestió d’un bon dia: són molts dies bons i uns quants de dolents, tots fets amb sentit.
Però aquest resultat no és individual.
És col·lectiu.
Va de tot el que hi ha darrere:
de moltes històries, d’hores compartides, d’entrenaments compartits.
Per això el campionat és de tots:
Gemma, Jordi Belmonte, Pepe, Samuel, Jordi Canyelles, Lozano, Marta, Irene, Cecília, Sílvia, Àngel, Roser, Pep, Pilar, Marga, Felipe, Jordi Mas i Laura.
I dels que avui no han pogut participar. També és seu.
I de la Montserrat, com sempre a l’avituallament, fent que cada pas per la taula sigui millor.
Els resultats oficials són aquí:
Classificacions del Campionat de Catalunya de Marxa Nòrdica 2025
Els números ordenen noms.
Però no expliquen el que costa arribar-hi.
Ni les hores d’entrenament, ni la paciència per millorar la tècnica,
ni els dies en què tot pesa més que la motivació.
Tot això és invisible, però és el que realment compta.
La marxa nòrdica competitiva és un esport exigent.
Cal força, resistència i cap fred.
Cada bastó mal posat, cada error de tècnica, es paga amb segons.
No hi ha marge per improvisar, ni excuses per no treballar.
A Bendhora no busquem discursos.
Busquem feina feta amb sentit.
Entrenar, repetir, corregir i tornar-hi.
Així de simple.
Així de difícil.
El Campionat de Catalunya és el reflex del que fem.
No és perfecte, però serveix per veure cap on anem.
Cada any hi ha més nivell, però també més pressa.
I si no cuidem la tècnica, si no fem respectar el reglament,
acabarem matant la competició abans que maduri.
I això sí que seria una derrota.
Competir no és només voler guanyar.
És voler fer-ho bé.
Amb criteri i amb respecte.
Encara queda una prova per tancar la temporada:
la Copa Catalana de Marxa Nòrdica a Tarragona.
Allà acabarem de posar punt final a un any llarg, intens i exigent.
Després, sí: serà moment d’obrir una nova etapa.
Quan acabi Tarragona, obrirem noves places per a l’equip de competició.
No ho anunciarem a xarxes ni farem cap campanya.
Ho sabran només els que reben el nostre newsletter:
www.bendhora.com/hola
Busquem gent amb compromís.
I ganes de fer les coses bé.
No cal córrer més.
Només cal entendre per què ho fem.
