Hi ha proves que formen part del calendari, no perquè busquis un resultat, sinó perquè tenen una manera de fer que encaixa amb la teva manera d’entendre l’esport.
La 4×4 Elburgo, a Burgelu (Àlaba), és una d’aquestes.
Des del 2017, Bendhora hi ha anat sempre que s’ha fet edició.
I aquest any hi hem tornat amb 19 participants:
3 equips, 4 homes en categoria individual i 3 dones en individual.
La cursa és simple:
4 hores en un circuit de 1,7 km.
En solitari o fent relleus d’equip.
El viatge ja forma part de l’experiència.
Dissabte al matí sortim de Barcelona, dinem plegats a l’àrea de servei i arribem a Vitòria a la tarda.
I aquí tornen les rutines conegudes:
• compra de loteria fomentada pel Felipe,
• una cervesa,
• bombons,
• una volta pel centre,
• i el sopar conjunt a l’hotel.
Diumenge al matí el bus ens deixa a Elburgo.
Fa fred i el cel està tapat, però l’ambient compensa qualsevol temperatura.
Arribem, saludem gent coneguda d’altres anys i anem directe a recollir dorsals.
El club Landederra, organitzador de la prova, manté el nivell de sempre:
organització clara, voluntaris atents i un esmorzar que funciona cada any.
Aquest és el segon any sense en Fidel, creador del format i referent del club.
Hi ha un moment de record senzill.
N’hi ha prou per entendre què representava per aquesta prova.
Aquest any portàvem moltes combinacions diferents:
• debutants en equip,
• debutants en 4 hores individuals,
• veterans que ja coneixen el circuit de memòria.
A més, els amics de Nordicwalks van venir amb tres equips més, i vam compartir amb ells tot el cap de setmana.
Un dels equips Bendhora va acabar en primera posició de la classificació general, tot i que no va pujar al podi per no tenir la combinació reglamentària de 2 homes i 2 dones.
A la categoria individual femenina vam fer 3a i 4a posició.
Aquí pots veure les classificacions.
Però la gràcia del dia no era aquesta.
Els que hi van, eren allà per donar-ho tot, sí, però sobretot per compartir una cursa que no es viu sola.
Hi tornem perquè és una cursa clara i ben resolta.
Perquè cada detall que importa hi és:
organització que funciona, recorregut coherent, voluntaris que saben què fan i un ambient que fa fàcil competir i estar amb els teus.
Hi tornem perquè és un cap de setmana que encaixa amb la nostra manera d’entendre la marxa nòrdica: compartir esforç, sumar experiència i tornar a casa amb la sensació d’haver viscut alguna cosa que val la pena repetir.
El que fem a Elburgo dura quatre hores.
El que hi queda —relacions, projectes i ganes de seguir— dura molt més.
Les pròximes passes les compartirem primer amb qui vol seguir aquesta història des de dins.
Si és el teu cas, és aquí
