Dissabte a la nit érem en un restaurant de Pamplona.
A la taula es continuava parlant de marxa nòrdica mentre, de reüll, seguíem els gols de Raphinha a Sevilla.
Portàvem tot el dia entre ponències, tallers, pràctiques i converses.
I encara quedaven coses per discutir.
Això explica força bé què han estat les Jornades d’Instructors INWA Spain, del 18 al 20 de setembre.
INWA Spain les havia plantejat com un espai perquè instructors i professionals aportessin experiència, ciència i eines per a la feina de cada dia.
Durant tres dies, va passar exactament això.
Bendhora hi arribava amb tres coses a la maleta: una ponència sobre intel·ligència artificial, un pòster sobre competició i bastons Monarc per provar.
En vam tornar amb moltes més.
I moltes giraven al voltant d’una mateixa qüestió: la distància entre el que es veu i el que passa de veritat.
N’hi va haver més. Aquestes en són una mostra.
Natalia Palacios va defensar la importància de mesurar.
El que més ens va interessar va ser què es mesura: gestos de cada dia, com aixecar-se d’una cadira, girar-se o caminar uns minuts.
Són els gestos que et fan autònom, i també els primers que avisen quan alguna cosa comença a fluixejar.
Amb dades, la frase «aquella persona va bé» es pot comprovar.
Manel Admella va parlar de marxa nòrdica per a persones fràgils i ens va deixar una idea que serveix per a qualsevol grup.
Dues persones caminen al mateix ritme. Una conversa tranquil·lament. L’altra va al límit.
Des de fora semblen iguals.
El ritme és compartit. L’esforç és de cadascú.
Esther Bergel va començar per la base: «Caminar és separar un peu del terra per portar-lo endavant.»
I aquest peu té 26 ossos, 33 articulacions i més de cent músculs que hi participen.
Tot el cos camina, però el gest comença allà baix.
Joan Antoni Rovira ens va portar cap a la responsabilitat de qui dirigeix una activitat.
Una idea que ens emportem: davant d’un error, el que marca la diferència és reconèixer-lo, assumir-ne les conseqüències i intentar corregir-lo.
Amb Oleguer Camerino vam conèixer programari d’anàlisi de vídeo, que permet veure el que a ull nu se t’escapa.
I Jesús, de Lodosa Marcha Nórdica, va portar els seus pads perquè els poguéssim provar.
El pòster sortia del Mundial INWA de Lahti, el 12 de setembre.
Portàvem mesos comparant els reglaments de marxa nòrdica: INWA, FEDME, FEEC i els de Polònia, Itàlia i World Athletics.
Tots fixen quants jutges hi ha d’haver segons la longitud del circuit.
Volíem saber una altra cosa: quant veu realment un jutge des del seu punt.
I en el pòster hi havia una conclusió que va més enllà de la competició:
si la tècnica canvia segons qui mira, encara és una actuació.
Una tècnica consolidada és la mateixa amb jutge i sense.
La ponència tenia una intenció concreta: baixar la intel·ligència artificial de les grans promeses i portar-la a dimarts a les nou del matí.
A la feina real d’un instructor.
Una de les propostes: reunir en una base de dades la informació de les teves activitats i fer-hi preguntes com les faries a un company.
Tots els assistents d’aquesta sortida tenen signat el consentiment d’imatges?
La resposta arriba en segons.
I t’estalvies obrir carpetes i repassar llistes.
Una explicació sobre un bastó té un límit evident: arriba un moment que l’has d’agafar.
Per això vam portar els Monarc.
Els instructors hi van notar dues coses.
El sistema fa més perceptible l’impuls i ajuda a sentir què passa en aquesta fase del gest.
I demana adaptació: els primers minuts exigeixen atenció, i precisament per això té potencial com a eina per treballar la tècnica.
Això ho vam explicar poc.
Ho van notar ells.
Els bastons Monarc formen part del material que treballem i venem a Bendhora. Els trobaràs a la botiga de bastons Monarc.
Gràcies a INWA Spain per crear l’espai i a tots els companys que hi van posar coneixement, experiència i ganes de compartir-lo.
