Tarragona, dissabte 29 de novembre
Tarragona, dissabte 29 de novembre. El termòmetre marcava 4 °C. Un fred d’aquells que et desperta de cop, que t’obliga a moure’t abans fins i tot de començar. Era l’última prova de la Copa Catalana de Marxa Nòrdica. El final del trajecte.
L’escenari: el Parc de l’Anella Olímpica. L’organització: Allibera Adrenalina, que va demostrar que es pot passar de les caminades a la competició federada amb nota alta.
Un circuit de 2 km i cinc voltes.
Cap element que trenqués el ritme.
Cap tram que convidés a especular.
A Tarragona només comptava caminar bé i sostenir-ho tota l’estona.
Ni més ni menys.
Aquest format té una virtut:
posa tothom exactament al mateix lloc.
O tens la tècnica i el ritme,
o no el tens.
Dissabte es va veure això.
Sense distraccions.
Sense excuses.
Només marxa nòrdica competitiva.
A Tarragona es va competir amb la manera de fer que hem treballat tot l’any:
ritme estable, tècnica cuidada i concentració des del primer metre.
Però hi havia una cosa més visible que el ritme:
la manera com el grup es sosté.
Els comentaris abans de sortir,
les mirades ràpides entre voltes,
el suport discret quan algú arriba amb el gest una mica trencat.
Detalls petits que, sumats, fan més per un equip que qualsevol resultat.
Cada participant va fer la seva cursa,
però ningú la va fer sol.
Tarragona tanca el calendari.
No hi havia res a celebrar ni res a lamentar: només completar l’última cursa i assumir que el 2025 ja és història.
Ara toca una feina diferent.
No és competir, és revisar.
Mirar què hem fet bé,
què podem ajustar,
i què necessita un canvi abans de posar el primer dorsal del 2026.
La cursa de Tarragona tanca el 2025.
L’equip ja està treballant en la temporada següent.
Hi ha decisions a prendre, quilòmetres per planificar
i una idea clara:
el 2026 no s’ha de semblar al 2025.
Ha de ser millor.
L’1 de desembre obrirem les places del nou equip de competició.
Seran poques.
Qui vulgui saber com entrenarem,
què canviarà,
i com funcionarà el calendari del 2026,
ho trobarà on sempre expliquem les coses importants:
