Els dies 11, 12 i 13 de setembre hem tornat a Lahti.
Dos anys després de la primera experiència,
Bendhora ha tornat a Finlàndia per participar al Campionat del Món INWA de marxa nòrdica.
Aquesta vegada el viatge l’hem fet deu persones de Bendhora entre competidors i acompanyants. També s’hi han sumat dues persones de Nordic Walks Sant Quirze i dues més de Endavant Marxa Nòrdica Martorell, així que durant tres dies hem tornat a convertir Lahti en una mena de sucursal catalana una mica lluny de casa.
Set persones de Bendhora s’han posat dorsal.
Felipe Revilla, Josep Martin, Elena Gelabert, Jordi Belmonte i Sergi Garcia han participat als 10 km. Gemma Robert i Josep Maria Lozano han optat pels 20 km.
Dues curses sobre el mateix circuit de 5 km, amb desnivells importants i un recorregut exigent que es feia notar des de la primera volta.
Els 10 km de dissabte al matí reunien participants de 20 països diferents.
I anaven ràpid.
Sergi Garcia ha acabat segon de la categoria M40 i torna de Lahti amb una medalla de plata del Mundial INWA.
Al migdia ha arribat el torn dels 20 km. Quatre voltes al mateix circuit i dues persones de Bendhora a la sortida: Gemma Robert i Josep Maria Lozano.
Gemma ha estat tercera classificada W40.
Segona medalla del Mundial per a Bendhora.
La participació catalana encara ha deixat més noms durant el cap de setmana.
Pep Serra, de Bastons Amunt, va pujar al podi de categoria tant als 5 km com als 20 km, i Mònica Montserrat, de Nordic Walks Sant Quirze, també va aconseguir podi de categoria.
Als 20 km, Ramon Álvarez, de Crevillent, va tornar a dominar la prova com ja havia fet dos anys enrere.
Però entre les classificacions dels 10 km hi ha un nom que mereix quedar-se una estona més.
Felipe Revilla.
85 anys.
Va completar els 10 km en 1:28:04.
Quan algú em diu que “ja no tinc edat per això”, penso en el Felipe.
Perquè una cosa és tenir 85 anys.
I una altra és tenir-ne 85, agafar un avió fins a Finlàndia, plantar-te a la sortida d’un Mundial i completar un circuit com el de Lahti.
Entre curses, escalfaments, arribades i podis també hi ha hagut temps per a la part que després costa una mica més trobar a les classificacions.
Els sopars al Mama Maria.
Les estones junts.
Les converses de viatge.
I tot allò que passa quan agafes un grup de persones, les portes tres dies a Finlàndia i hi poses pel mig uns bastons i un Campionat del Món.
Podríem explicar-ne alguna cosa més.
Però em sap greu.
El que passa a Lahti, es queda a Lahti.
Sobretot a la nit i en un karaoke…
I encara faltava el final.
Quan hem arribat a Barcelona, a l’aeroport ens esperaven les Montserrats per rebre’ns.
Després de tres dies fora, dues medalles, curses, sopars, viatges i unes quantes coses que ja hem decidit que es queden a Finlàndia,
acabar així el cap de setmana explica bastant bé què és Bendhora.
Gent que se’n va a competir a Finlàndia.
I gent que va a l’aeroport a esperar que tornin.
Dos anys després tornem amb dues medalles, set dorsals de Bendhora, moltes hores compartides i uns quants records que mai surten en una classificació.
El Mundial INWA tornarà d’aquí a dos anys.
On sigui, ja ho veurem.
Mentrestant, les curses, els viatges i aquella part que acostuma a quedar fora de les classificacions l’anem explicant aquí:
