Un any.
Vuit etapes.
190 quilòmetres i més de 5.000 metres de desnivell acumulat.
De Barcelona a Puigcerdà, pas a pas, bastó a bastó.
Així sona fred, com si fos una dada d’Excel.
Però és la mesura d’una experiència que no s’explica amb números.
El setembre de 2024 vam començar aquest camí.
El setembre de 2025 hem arribat a Puigcerdà.
Vuit etapes per unir dues ciutats que, al mapa, semblen més o menys properes,
però que a les cames están lluny.
Les etapes es fan llargues, intenses, plenes d’imprevistos.
Per què tornar a fer-la?
Ja l’havíem fet el 2018.
Podríem haver dit “ja està”.
Però hi ha reptes que, un cop els proves, tornen a cridar-te.
Aquesta travessa era un d’aquests.
La gent ens ho demanava: “Quan repetireu la Barcelona–Puigcerdà?”
I no ho demanaven perquè sí.
Aquesta ruta té una èpica especial.
No és un ultra trail impossible, tampoc és un passeig de diumenge.
És un punt intermedi: prou difícil per exigir-te, prou assumible per aconseguir-ho si tens constància.
I sobretot: és un repte col·lectiu. No va d’un que arriba primer ni de batre marques. Va de veure si podem acabar-la plegats.
La diferència és abismal. Un repte individual s’apunta al currículum personal. Un repte col·lectiu et canvia la manera de veure els altres.
El camí real: trens, pujades i ajornaments
En una travessa així, l’èpica i la logística conviuen.
I la logística, sovint, no juga a favor.
Trens amb retards constants. Tornades encaixats com sardines. Dies que havíem d’ajornar perquè la previsió anunciava aiguats.
Pujades que semblaven no acabar mai i que convertien cada quilòmetre en una lliçó de paciència.
Tot això forma part del repte.
No hi ha travessa sense incomoditat.
El que molts anomenen “contratemps” en realitat és el que dóna sentit al repte. Si tot fos pla, fàcil i perfecte, no tindria cap mèrit.
El que deixa una travessa com aquesta
Hi ha coses que no caben en un resum, però sí en una frase: els quilòmetres uneixen.
La gent que ha fet aquestes vuit etapes no s’ha endut només paisatges.
S’ha endut territori conegut de debò, amb la suor i el temps que implica trepitjar-lo. S’ha endut la sensació de superar-se, d’haver fet més del que pensava possible. I sobretot, s’ha endut vincles. Caminar gairebé 200 km amb la mateixa gent és un ciment més sòlid que moltes reunions d’empresa o cafès improvisats.
Hi ha qui dirà que això són tòpics. Però només ho diu qui no ho ha viscut. Quan el cos t’exigeix, quan
Què la fa diferent
Hi ha moltes rutes llargues. Però la Barcelona–Puigcerdà amb Bendhora no és una ruta que et descarregues d’una app i fas pel teu compte. És una travessa pensada i planificada. No per fer-la més fàcil, sinó per fer-la possible i compartida.
No és la foto del cim ni el GPS amb els quilòmetres. És la manera de fer-la. El ritme, la companyia, el fet de saber que hi ha un recorregut traçat però que cada pas és teu. Això és el que diferencia caminar d’haver viscut un repte.
El futur: i ara, què?
Acabem a Puigcerdà, sí.
Però no s’acaba aquí.
Ja tenim dibuixada la següent proposta per aquesta temporad.
La diferència és que aquest cop no la publicarem d’entrada per tothom. Primer la rebran els que volen estar dins, els que no es conformen amb mirar les fotos després. Els que prefereixen rebre la informació de primera mà, no com a espectadors sinó com a possibles protagonistes.
Un repte que et posa davant el mirall
Caminar de Barcelona a Puigcerdà no és només sumar quilòmetres.
És una pregunta encoberta: fins on estàs disposat a caminar?
Fins on ets capaç de mantenir-te en peu quan el cos et diu que pari i el cap et diu que segueixis?
La resposta no és universal. Però un cop la tens, ja no la perds.
Aquesta travessa no és només una història de muntanya. És una metàfora de la vida adulta: trenques la rutina, acceptes les incomoditats, t’exposes al cansament i descobreixes que el que realment té valor és qui tens al costat quan arribes al final.
Si vols ser dels primers
El proper repte ja està dissenyat. Però abans de fer-lo públic el compartirem amb els que volen caminar-lo, no només mirar-lo.
Si vols estar entre els primers a saber-ho, aquí tens la porta:
👉 bendhora.com/hola
