Hi ha idees que es repeteixen tant que ningú es para a revisar-les.
Una d’aquestes és que “la competició destrossa la tècnica”.
Però si mirem altres esports, això no passa.
Els millors futbolistes, atletes o gimnastes mantenen la tècnica fins a l’últim segon.
El problema no és la competició.
És arribar-hi sense preparació real.
Sense haver transformat els exercicis en aplicació. Sense haver fet el pas de l’analític al funcional.
A la darrera ponència que vaig fer a les Jornades Iberoamericanes de Marxa Nòrdica, vaig compartir algunes reflexions sobre què vol dir entrenar amb criteri, i per què, si la tècnica cau, no és culpa de la cursa.
El que ve a continuació no són teories.
Són punts clau per qui entrena persones que competeixen —o que simplement volen fer les coses bé.
Perquè a vegades, l’error no és fer poc. És fer sense sentit.
No és un “o una cosa o l’altra”.
La tècnica és el que et permet aguantar quan apretes.
Però això no s’improvisa. S’entrena. Amb seqüència. Amb transició. Amb sentit.
Fer exercicis estàtics sense traslladar-los a context real és com fer castells de sorra: bonics, però s’ensorren al primer pas.
Entrenar molt no és entrenar bé.
Repetir sense criteri no millora res, només consolida mals hàbits.
Cada repetició compta. Suma o resta. No hi ha neutres.
Evitar lesions hauria de ser la prioritat número u.
Abans de pensar en guanyar res, pensa si la gent arribarà sencera.
Molts arriben a competir després d’haver descobert l’activitat fa quatre dies. No pots entrenar-los com si fossin professionals.
Dir deu coses a la vegada no és corregir. És saturar.
Una instrucció clara, útil i aplicable val més que una pluja de tecnicismes.
El problema no és estar motivat. És no saber on posar l’energia.
Hi ha instructors amb bona voluntat que repeteixen exercicis perquè “es fan així”.
Però un trenet sense objectiu és una pèrdua de temps.
Un trenet amb objectiu concret pot ser una eina brutal.
La diferència no és l’exercici. És el criteri amb què l’apliques.
Moltes vegades no ens entenem.
Tu parles de rotació escapular i el teu alumne està pensant si allò és el colze o l’ànima.
Fes servir imatges clares, metàfores útils, frases breus.
Busca el teu “xuta i marca”, com el que li diries a Messi. No li expliques la biomecànica del xut.
Entrenar no és repetir patrons.
Ni copiar exercicis.
És entendre què necessita la persona que tens davant i saber triar què toca en cada moment.
Si entrenes, aquests punts poden ajudar-te a afinar.
Si competeixes, poden servir-te per identificar si el teu entrenament t’està preparant o simplement t’està ocupant hores.
La xerrada sencera és al canal de YouTube de l’Escola Argentina de Marxa Nòrdica.
Hi trobaràs exemples pràctics, seqüències d’entrenament i una manera d’entendre la competició que no es basa en dogmes sinó en experiència.
Mira-la si vols. Però sobretot, repensa el que fas.
Perquè cada repetició compta. I no totes sumen.
I si hi entres, deixa un comentari al vídeo:
Tècnica o velocitat: què creus que pesa més en una competició de marxa nòrdica?
