TEMPORADA ESPINÀS · 2026–2027
Espinàs va caminar Catalunya. Aquesta temporada resseguim els seus camins.
El 2027 farà cent anys que va néixer Josep Maria Espinàs.
Podríem celebrar-ho parlant d’ell.
Hem preferit fer una cosa que ens uneix molt més: posar-nos a caminar.
A partir de l’octubre de 2026 hi dediquem la temporada. Recuperem alguns dels paisatges que Espinàs va recórrer i va explicar als seus llibres de viatges. Comencem per la Segarra, l’Alt Camp i el Berguedà d’A peu pels camins de cendra.
I qui sap…
Espinàs deia que «la llibertat dels meus viatges a peu és absoluta». Així doncs, la nostra llibertat de resseguir altres camins també és absoluta.
El país vist a la velocitat d’una persona
Espinàs anava de poble en poble. Entrava en un cafè, s’asseia en un banc, mirava una plaça o un mercat, escoltava com parlava la gent i deixava que el viatge li donés alguna cosa per escriure.
«Exerceixo la passivitat atenta i no faig recerca de res en concret.»
Per això als seus llibres hi ha paisatges, però també cambrers, pagesos, botiguers, converses, menjars i detalls que qualsevol altre viatger hauria deixat enrere.
«Canvio qualsevol monument per la literatura que em trobo en els viatges que faig a peu.»
Des d’un cotxe, el paisatge passa. Quan camines, hi entres. Notes la pujada, el sol, l’ombra, els camins que uneixen un poble amb el següent.
Durant unes hores, en formes part.
Doncs això és el que volem fer aquesta temporada.
Anar-hi com ell hi va anar.
Amb els teus peus.
Catalunya, unes quantes dècades després
Espinàs va caminar per la Segarra el 1962. Va recórrer els camins de cendra del Berguedà després dels incendis de 1994. I va tornar a caminar a prop de casa per escriure A peu per l’Alt Camp, el 2007.
Des d’aleshores hi ha hagut carreteres noves, urbanitzacions, polígons, sequeres, incendis, despoblament, conreus que han canviat i boscos que han tornat a créixer. Ho hem anat comprovant nosaltres, llibre a la motxilla: hi ha coses que encara hi són, i coses que Espinàs va veure i que avui ja no existeixen.
Cada ruta de la temporada surt d’aquí: agafem un tros del seu recorregut i anem a veure què en queda.
Adaptar Espinàs
Espinàs caminava sol, tot el dia per davant, per carreteres que el 1962 gairebé no veien cotxes.
Avui alguns d’aquells trams tenen trànsit de debò, i seguir-los al peu de la lletra seria una ximpleria.
Per això ens hem llegit els llibres, hem trepitjat els camins abans que tu, i n’hem tret rutes circulars, segures i pensades per caminar-les avui.
Algunes seran llargues, de més de vint quilòmetres.
D’altres, més curtes, per si vols entrar-hi sense fer-hi tot un dia.
I hi haurà escapades de dos dies per qui vulgui submergir-s’hi més.
Tu només has de presentar-te i caminar.
La resta ja la portem feta.
La Segarra
Agost de 1962. Espinàs té trenta-cinc anys i arriba a Cervera per caminar allò que ell mateix anomena la Segarra estricta: dies sencers sota un sol de justícia, entre castells i fondes on parar a beure alguna cosa freda.
Seixanta anys després, els castells de Montcortés i l’Aranyó encara hi són.
Hem agafat els trams del seu recorregut amb més força i n’hem fet circuits que es poden caminar avui, sense els quilòmetres de més que ell s’hi va deixar.
El mateix llibre. Uns altres camins.
Una Segarra que ja no és exactament la que ell va conèixer.
L’Alt Camp
Després de diversos viatges per la península, Espinàs torna a caminar a prop de casa.
Comença a Alcover, entre mercats i cafès de poble, i segueix cap a Santes Creus.
El llibre surt el 2007 amb un títol que ja ho diu tot: Retorn a Catalunya.
Vint anys després hi hem tornat nosaltres.
El restaurant que esmenta a Alcover és avui una casa tancada.
La plaça del mercat, en canvi, continua igual.
Els camins de cendra
Estiu de 1994. Un gran incendi acaba de cremar bona part de la Catalunya central.
Espinàs tenia previst caminar pel Berguedà i decideix no canviar de plans.
En surt A peu pels camins de cendra: el relat d’un territori ferit, de la gent que hi continuava vivint i d’un paisatge que acabava de canviar de cop.
Trenta anys després, el bosc que es va cremar ha tornat a créixer.
Hi anem a veure com.
Una temporada per caminar el país dues vegades
La primera, amb els ulls i les paraules d’Espinàs.
La segona, amb els teus peus.
No cal haver llegit cap llibre d’Espinàs per venir.
A cada sortida t’expliquem d’on surt la ruta i quina part del seu viatge hi ha al darrere.
La llibreta la portem nosaltres.
Només et cal tenir ganes de caminar i una mica de curiositat per saber què hi havia abans que hi arribéssim.
Si ja tens ganes, mira quines rutes tenim obertes.
I si encara no, entra al nostre newsletter. T’avisem cada cop que n’obrim una de nova.