QUÈ ÉS LA FORÇA?
Tradicionalment, en l’àmbit de l’entrenament esportiu, la força s’ha identificat com la qualitat física que ens permet mantenir, vèncer o oposar-se a una resistència externa. Actualment, la majoria de bibliografia especialitzada ha inclòs en aquesta definició dos conceptes que l’amplien i perfeccionen.
El primer concepte és el de tensió muscular, ja que per vèncer qualsevol resistència externa necessitem diferents tensions musculars. El segon concepte és el de considerar les característiques del context on s’executaran aquestes tensions musculars.
Llavors podem dir que entenem per força la capacitat d’un múscul o grup muscular de generar tensió muscular sota unes condicions específiques (Siff i Verkhoshanski, 1996).
TIPUS DE CONTRACCIONS MUSCULARS.
- Contracció isomètrica (estàtica) La magnitud de la tensió del múscul, és igual a la resistència externa, fent que la longitud del múscul no variï.
- Contracció anisomètrica o dinàmicaà es produeix una aproximació o separació de les insercions musculars. Podem dividir-la en concèntrica i excèntrica.
- Concèntrica La tensió del múscul és més gran que la resistència externa, fent que el múscul s’escurça.
- Excèntrica La tensió que genera el múscul és menor que la resistència externa que se li aplica, fent que el múscul s’allargui.
MANIFESTACIONS DE LA FORÇA
A continuació podem veure les diferents classificacions de la força. La més tradicional és la que diferència entre les següents manifestacions de la força.
- FORÇA MÀXIMA parteix de la força absoluta que pot activar-se voluntàriament. La força absoluta s’identifica com tot el potencial de força que presenta morfològicament un múscul o grup muscular.
- FORÇA VELOCITAT capacitat que té el sistema neuromuscular de superar càrregues externes, amb una gran rapidesa de contracció. La força velocitat la podem dividir en dos tipus.
- FORÇA INICIAL és la capacitat del sistema neuromuscular de produir tensions relativament altes al començament d’una contracció.
- FORÇA EXPLOSIVA capacitat que té el sistema neuromuscular de seguir produint, tant ràpidament com li sigui possible, el creixement de la tensió ja induïda.
- FORÇA RESISTÈNCIA capacitat del múscul d’oposar-se a la fatiga produïda pels exercicis de força repetits durant un temps més o menys llarg.
Dins d’aquestes manifestacions és important destacar els següents conceptes:
FORÇA ÚTIL: és aquella que es pot aplicar o manifestar a la velocitat que es realitza el gest de competició.
FORÇA RELATIVA: indica la relació entre la força màxima i el pes corporal.
(resum extret de Ehlenz et al,1990; García Mansó, 1999; Vélez, 1995).
LA FORÇA ÉS IMPRESCINDIBLE, PERÒ QUINA?
Existeix molta bibliografia que descriu diferents tipus de Força (tal com hem vist anteriorment). Tot i això, només la màxima expressió de la força es la font de la que pengen totes les manifestacions, i és la passa obligada de cara als entrenaments d’aquesta. Si la meva força màxima és més gran, significa que el reclutament d’unitats motores serà més gran, amb la qual cosa, tindré més possibilitats d’entrenar i desenvolupar la força resistència, etc. (Anselmi, 2002).
BIBLIOGRAFIA
Anselmi, H. (2002). La importancia de la fuerza en el proceso del entrenamiento. PubliCE Standard.
Ehlenz,H.; Grosser,M i Zimmermann,E. (1990), Entrenamiento de la fuerza. Pag.111-113. Barcelona: Martínez Roca.
García Manso, J.M (1990), La Fuerza. Madrid: Gymnos.
Siff,M.S.; Verkhoshansky, Y.V. (1996), Supertraining. Special strength training for sporting excelence. Sportstraining, Co: Escondido, CA.
Solé Fortó, J. (2008). Teoría del entrenamiento Deportivo. Barcelona: Sicropat sport.
Vélez, M. (1997). Fuerza-1. Forum CAR.
Marc López i Vicente