En aquest itinerari ens proposem conèixer la serra de Sant Vicenç i la vall del Gausac tot fent un recorregut circular des del club de Tennis de Sant Cugat. A la zona de l’Obaga de Collserola hi trobarem un paisatge bàsicament forestal i és on el parc és més salvatge.

Sant Vicenç del Bosc

L’ermita de Sant Vicenç, diaca aragonès martiritzat el segle IV, està situada en un petit turó que acaba sobtadament sobre el torrent de Sant Vicenç. Actualment en ruïnes, era el centre de la població perduda de Cercèdol.

La primera referència històrica de l’ermita data de l’any 986 quan l’emperador Lotari relaciona totes les possessions del monestir de Sant Cugat just després de la incursió d’Al-Mansur (985).

Es tenen documents que acrediten el seu funcionament i la devoció que s’hi tenia gràcies a les donacions que estan documentades fins al segle XVIII, quan en un document de l’any 1767 ja parla de “certs vestigis de capella enderrocada coneguda amb el nom de Sant Vicenç del Bosc”.

Sant Medir

L’antiga església de Sant Medir, molt coneguda pels graciencs, és una construcció del segle X (apareix referenciada per segona vegada en el mateix document de l’emperador Lotari que hem esmentat abans). Està situada a la vall del Gausac, que era el pas natural del camí que unia Barcelona amb el “Castrum Octavianum”, l’actual Sant Cugat.

L’edifici, força senzill, data del segle XII, si bé el seu arrebossat en dificulta la identificació de l’estructura i els materials originals. També ha sofert moltes reformes i restauracions. Malgrat tot, manté la seva estructura romànica i tradicional.

La llegenda de Sant Medir de Barcelona

Segons la llegenda Medir era un pagès que vivia a la vall de Gausac a principis del segle IV durant el domini de l’emperador romà Dioclecià. En aquella època es van produir fortes persecucions contra els cristians, fet que va fer que el Bisbe Sever, fugís de la ciutat de Barcelona pel camí tradicional que unia Barcelona amb Sant Cugat.

Abans d’arribar a Sant Cugat, i amb les tropes romanes perseguint-lo, el bisbe es va trobar el pagès Medir plantant faves. Li va explicar la situació i com que era una home bo va demanar al pagès que si els romans preguntaven per ell, els digués la veritat i indiqués cap a on es dirigia. Quan Sever va marxar, les faves que plantava Medir van començar a créixer miraculosament.

Quan els romans van arribar on estava Medir, al cap de poca estona, van interrogar al pagès que els digué la veritat, que el bisbe havia passat quan plantava les faves que en aquell moment estaven grans i florides. Els romans no es van creure la història de Medir i en capturar el bisbe al cap d’una estona també van arrestar a Medir pensant-se que els havia volgut enganyar per protegir al Bisbe.

Segons la tradició, Medir va morir degollat a Sant Cugat després de ser torturat.

Tot i aquesta llegenda és molt probable que sant Medir no arribés a existir mai. Es pot tractar d’un cas de duplicació de personalitat hagiogràfica amb la llegenda de Sant Emeteri de Calahorra. És possible que la memòria col·lectiva busqués una història paral·lela per ornamentar la llegenda de sant Sever i s’inspiressin en sant Emeteri traslladant-lo a Collserola.

Sant Adjutori

Aquesta és l’única església completament rodona de tot Catalunya. En desconeixem l’època de construcció, per bé que surt documentada l’any 986. També consta que formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat i que era custodiada per la casa d’un prior.

La forma circular i que la part baixa de les parets sigui d’aparell d’espiga fa suposar una època de construcció anterior al segle X i podria donar-se el cas que s’hagués aprofitat una construcció anterior com una torre de defensa en el moment de bastir la capella.

 

Tot seguit compartim amb vosaltres el recorregut complet que hem fet per tal que tothom qui vulgui pugui seguir-lo: