Quan parlem de bastons de marxa nòrdica hi trobem uns components, els pads, anomenats en anglès coixinets i coneguts col·loquialment com els tacs del bastó del qual formen part.
Més enllà dels detractors, elogiadors o escèptics d’aquest element, és evident que són part del conjunt, això vol dir que serveixen o tenen una utilitat concreta.
El pad és un component del bastó que serveix per ajudar-nos a impulsar-nos en terrenys durs, com l’asfalt o les voreres de pedra, ens proporciona una major adherència evitant soroll i relliscades(fer misto). Tot i que en alguns indrets com en algun Parc Natural és necessari el seu ús per camins de terra, per tal de conservar el màxim l’entorn natural.
En general estan fabricats de cautxú vulcanitzat…i què vol dir això? Doncs que al cautxú se li fa un tractament per suportar els canvis de temperatura, perquè no es podreixin , no es trenquin o es desgastin tan ràpidament.
De fabricants de bastons n´hi ha uns quants, per tant això implica que de pads , també en tindrem un munt per escollir, i a més cal sumar-li les variants corresponents de formes, composició, utilitat, etc.
Podem classificar els pads per la seva composició, tractament i per si són extraïbles (la majoria) o no. Això que sembla un tema de comoditat, pel fet de no haver de posar-los i treure’ls evitant que els perdem, també pot ser un inconvenient, no disminuïm el pes del bastó. Hem de tenir en compte que els pads no extraïbles tenen un petit mecanisme que requereix un manteniment.
En trobem de mixtes, que incorporen al pad unes parts metàl·liques amb la finalitat que s’adaptin a tots els terrenys.
El pad no deixa de ser una “sabateta” o “pneumàtic” i per això en trobem d’específics en funció de la climatologia, concretament per la pluja. Porten un component més tou, una mica enganxifós per tal de no relliscar,però quan el terra no està mullat es desgasten molt ràpidament. Hem de tenir cura de posar algun material antiadherent a l’interior del pad al col·locar-los a la punta del bastó per evitar que es quedin adherits.
Per les seves formes: quadrats, ovalats, rodons, d’aranya…, pel dibuix de la sola o el color també podem classificar els pads. Pel que fa al color podríem dir que sobretot és una qüestió de disseny i els italians en saben molt.
També els podem classificar pel seu preu. Tot i que sovint coincideix que com més car més qualitat. Els podem trobar al mercat des de 2 euros fins a 15 euros, o més.
Encara que vivim en un món globalitzat, també els podem classificar per nacionalitats: suïssos, austríacs, italians, finlandesos, nord-americans..etc.
Aquest seria un petit mostrari de què podem trobar al mercat:
En resum, a l’hora d’escollir pads hauríem de tenir en compte alguns condicionants: si ens movem per terrenys durs o tous, si és important la seva adherència, la seva durabilitat en funció del quilometratge, el preu, si són o no extraïbles… Tot això farà que cadascú trobi el seu pad ideal…és qüestió de tenir un bon contacte amb el terra.
Pep Barberà