Rovira Algara, Alícia
Infermera Hospital Clinic, Instructora Nordic Walking a Bendhora
Màster Activitat física i salut. INEFC. UB

RESUM

LA INSUFICIENCIA CARDÍACA (IC) ÉS UNA MALALTIA CRÒNICA AMB UNA INCIDÈNCIA CADA VEGADA MÉS ALTA DEGUDA EN PART, A L’ENVELLIMENT PROGRESSIU DE LA POBLACIÓ. EL SEU TRACTAMENT ES BASA PRINCIPALMENT EN FÀRMACS PER UNA BANDA I ADOPCIÓ D’HABITS SALUDABLES.
EN UN PASSAT NO GAIRE LLUNYÀ, L’EXERCICI FISIC I ESPORT EN PACIENTS AMB PATOLOGIA CARDIACA NO ESTAVA GAIRE CONTEMPLADA PERÒ AFORTUNADAMENT I GRÀCIES A L’EVIDÈNCIA CIENTÍFICA LES NOVES TENDÈNCIES PER AL TRACTAMENT DE GAIREBÉ QUALSEVOL CARDIOPATIA INCLOUEN UN PROGRAMA D’ACTIVITAT FISICA.
CONEGUEM DE MÉS A PROP LA INSUFICIENCIA CARDÍACA

DEFINICIÓ

La IC és aquella situació en que al cor li costa bombejar la sang que rep a un ritme adequat i per tant és incapaç de satisfer totalment les necessitats d’oxigen i nutrients de l’organisme.

CAUSES

Les dues causes principals d’aquesta patologia són la malaltia isquèmica coronària (infarts que afecten part important del miocardi) i el mal control de la hipertensio arterial. Tanmateix la miocardiopatia dilatada, hipertròfica, patologies valvulars i malalties cardiaques congènites greus tambe son causa de la IC.

INCIDÈNCIA

La incidència és de l’1 al 2% de la població general i entre el 5 i el 10% en majors de 65 anys.

CLASSIFICACIÓ

La IC es pot classificar segons varis criteris, una de les classificacions es basa en la capacitat funcional (aparició simptomes que limiten la capacitat per fer exercici), s’anomena New York Heart Association (NYHA) té quatre estadis que són: I Absència simptomatologia; II IC lleu confort en repós, lleugera limitació en l’activitat fisica, fatiga, palpitacions…III IC Moderada simptomes en relació a l’activitat ordinària. IV IC severa simptomes en repós o a minims esforços.

DIAGNÒSTIC

La IC es diagnostica mitjançant l’entrevista, l’exploració fisica i les proves complementaries (ECG, Rx Torax, analitica I Ecocardio…)

TRACTAMENT

La IC és un trastorn crònic que pot tractar-se i millorar amb fàrmacs i l’adopció d’hàbits saludables, a més d’altres terapies en funció de la causa de la insuficiència.
Pel que fa a l’adopció d’hàbits saludables, ens referim a la dieta , practica d’exercici fisic regular i control i prevenció de factors de risc cardiovasculars.
La dieta ha de ser una dieta equilibrada cardiosaludable amb un gran contingut de fibra vegetal en forma de fruita i verdura, cereals, tubèrculs, llegums, peix, carn magra, ous i greixos insaturats com l’oli d’oliva. A aquestes recomanacions se li han de sumar d’altres específiques per IC: mantenir control de pes adequat, control del consum de liquids, reducció consum de sal, greixos saturats i colesterol.
Pel que fa al programa d’activitat fisica recomanat com a part del tractament és important saber que sempre s’ha de realitzar supervisada per un professional de l’esport i/o salut qualificat i entrenat per a això.

L’entrenament anirà enfocat a reduir la seva simptomatologia i millorar les seves aptituds per a les activitats de la vida diària.
És necessari abans de començar obtenir el permís del seu metge especialista i aportar una ecocardiografia i una prova d’esforç.
El programa no pot tenir una durada inferior a 6 mesos.
Un programa tipus inclou exercici aerobic de baixa intensitat (bicicleta, nedar o marxa nòrdica) d’una durada inicial de 10-15 minuts fins arribar progressivament als 30-40 minuts, segons tolerància. La intensitat també serà variable en funció de la resposta de la persona, inicialment serà del 60-70% de la freqüència cardiaca màxima fins arribar al 70-80%.
A part de l’exercici aerobic, és important treballar la força amb baixa càrrega i anar incrementant les repeticions segons tolerància: si fós necessari només amb el propi pes corporal.
És important tenir una bona comunicació entre el professional I l’usuari per tal d’anar coneixent les seves sensacions, a més, el professional ha d’estar al corrent del tractament farmacològic del seu client ja que aquest por interferir en l’activitat física.
L’exercici s’ha de suspendre de manera immediata si hi ha dolor, mareig o qualsevol altre simptoma que pugui ser indicatiu d’agreujament de la insuficiència cardíaca.

CONCLUSIONS

Els beneficis de l’activitat física comencen a ser prou coneguts per la societat gràcies als estudis científics que així ho evidencien. Quan una persona pateix una patología cardíaca acostuma a

pensar en que ha de quedar-se quieta i practicament no moure’s del sofa i res més lluny de la realitat, el que s’ha demostrat és que els pacients que han tingut un event cardiac que ja esta en fase de rehabilitació milloraràn abans I podràn recuperar les seves activitats habituals si introdueixen l’activitat fisica controlada i de forma regular a les seves vides.

L’esport I l’exercici físic ha de ser inclusiu i que hi tingui cabuda tothom independentment de la patologia que es tingui, simplement adaptada i de la mà d’un professional que conegui bé la patologia que te entre mans. La marxa nòrdica podria ser aquest exercici d’elecció ja que la intensitat i durada es poden ajustar a les necessitats de cada client.
Entre d’altres beneficis, la marxa nòrdica és una activitat aeròbica que té un baix esforç percebut, tot i que hi ha una major mobilització de grups musculars i per tant un treball cardiovascular més alt. A més és una activitat sostenible i d’un cost economic baix. Ja hi ha alguns estudis cientifics que relacionen de manera molt positiva l’ús de bastons de marxa nòrdica com a part de la rehabilitació cardiaca en insuficiència cardícaca.

BIBLIOGRAFIA
www.4trebol.com
www.infermeravirtual.com
Apunts Màster Activitat Física i Salut. Curs 2017-2018. INEFC. UB