Rovira Algara, Alícia
Infermera Hospital Clinic, Instructora Nordic Walking a Bendhora
Màster Activitat física i salut. INEFC. UB

DEFINICIÓ

La malaltia renal crònica (MRC) és la pèrdua lenta i progressiva de totes les funcions del ronyó, a conseqüència d’una pèrdua gradual i irreversible del número de nefrones (cèl.lules renals) funcionals en el transcurs de mesos o anys, o per la presència de dany  renal de forma persistent durant al menys 3 mesos.

La MRC, a partir d’ un estadi determinat, pot portar les següents manifestacions orgàniques: retenció de liquids i substàncies tòxiques i alteració de la producció d’hormones que ajuden a controlar la pressió arterial, l’anèmia i la salud dels óssos.    

Es considera que existeix una  insuficiència renal crònica (IRC) quan la taxa de la funció renal —expressada en taxa de filtrat glomerular (TFG)— és inferior a 60ml/min 1,73 m2.

CAUSES

Les principals causes de la malaltia renal crònica són: la diabetes, hipertensió arterial, glomerulonefritis, malalties hereditàries, malalties congènites, malalties autoimmunes, l’obstrucció del fluxe urinari per patologies urològiques, pielonefritis de repetició i consum crònic de fàrmacs nefrotòxics (principalment antiinflamatoris).

Tot i que la MRC es pot deure a qualsevol de les causes anteriorment exposades, dues terceres parts de la malaltia son causades per la diabetis i la hipertensió arterial.

INCIDÈNCIA

La MRC és una epidèmia mundial que afecta a més d’un 10% de la població adulta i a més d’un 20% dels majors de 60 anys.

Segons l’EPIRCE  (Prevalencia de la insuficiencia renal crónica en España), aproximadament l’11 % de la població adulta pateix algún grau de MRC.

Aquesta malaltia s’associa a un index important de mortalitat

CLASSIFICACIÓ

La MRC es classifica en 5 estadis, tenint en compte la taxa de filtrat glomerular (TFG).

Aquesta classificació es basa en la guia K/DOQI 2002 de la National Kidney Fundation.

DIAGNÒSTIC

El dany renal es diagnostica per mètode directe, amb una biòpsia renal per analitzar les alteracions del teixit, o de forma indirecta, amb marcadors com la albúmina o proteinúria, per alteracions en el sediment urinari o per proves d’imatge.

TRACTAMENT

En les fases incials de la malaltia, el tractament anirà focalitzat a adoptar un estil de vida saludable i seguir un tractament farmacològic per a corregir desequilibris metabòlics sistèmics i preservar la funció renal residual.

I en fases avançades el tractament serà la teràpia sustitutiva (Hemodiàlisis (HD), Diàlisis peritoneal (DP) fins arribar al trasplantament renal; sense oblidar l’estil de vida saludable i el tractament farmacològic.

Pel que fa a l’adopció d’hàbits saludables, ens referim a la dieta , practica d’exercici fisic regular i control i prevenció de factors de risc cardiovasculars.

La dieta en una persona amb insuficiència renal crònica és part fonamental del seu tractament pel que és aconsellable i primordial posar-se en mans d’un professional de la Nutrició i dietètica perque controli els aliments que s’ingereixen en cada fase de la malaltia.

Per altra banda a aquestes recomanacions sobre l’alimentació se li han de sumar d’altres específiques per IRC com:  mantenir control de pes adequat, control del consum de liquids, reducció consum de sal i control electrolits.

Pel que fa al programa d’activitat fisica recomanat com a part del tractament és important saber que sempre s’ha de realitzar supervisada per un professional de l’esport i/o salut qualificat i entrenat per a això.

És necessari abans de començar obtenir el permís del seu metge especialista.

El programa no pot tenir una durada inferior a 6 mesos, recomanats minim tres dies a la setmana i sempre han de ser personalitzats.

Un programa tipus inclou exercici aerobic de mitja intensitat (bicicleta, nedar o marxa nòrdica) d’una durada inicial de 10-15 minuts fins arribar progressivament als 30-40 minuts, segons tolerància. La intensitat també serà variable en funció de la resposta de la persona, inicialment serà del 60-70% de la freqüència cardiaca màxima fins arribar al 70-80%.

A part de l’exercici aerobic, és important treballar la força amb baixa càrrega i anar incrementant les repeticions segons tolerància: si fós necessari només amb el propi pes corporal.

La marxa nòrdica podria ser aquest exercici d’elecció ja que la intensitat i durada es poden ajustar a les necessitats de cada client.

Entre d’altres beneficis, la marxa nòrdica és una activitat aeròbica que té un baix esforç percebut, tot i que hi ha una major mobilització de grups musculars i per tant un treball cardiovascular més alt.

A més és una activitat sostenible i d’un cost economic baix.

CONSIDERACIONS ESPECIALS

Exercici físic i teràpia substitutiva:

Els pacient que realitzen HD o DP poden tambe seguir un programa d’exercici físic (el mateix), simplement posant-se en mans d’un professional i tenint al corrent al metge especialista per si a mesura que avança en el programa necessita ajustament en la dieta i en els fàrmacs que pren.

De fet, hi ha centres de Diàlisis i estudis d’investigació on els usuaris durant la teràpia fan exercici.

 

Exercici i trasplantament renal

L’exercici millora la capacitat funcional en persones trasplantades i permet assolir nivells normals per edat i sexe.

Millora el control de la pressió arterial, la remodelació òssia i la força muscular.

L’entrenament específic de musculació millora la força muscular i redueix l’índex greix-múscul, perque segurament contraresta l’efecte dels corticoides sobre la pèrdua de massa muscular.

L’exercici ha de començar aviat, millor amb un programa estructurat i supervisat. En ocasions es por recomanar un programa d’activitat física durant l’espera de la intervenció i aixi arribar en les condicions més favorables possibles.

Durant episodis de rebuig s’ha de seguir amb el programa però de baixa intensitat per mantenir certa activitat i contrarrestar pèrdua de massa muscular (pel corticoides).

Els programes de musculació necessiten un periode d’adaptació més llarg.

S’han de tenir en compte tot els efectes dels tractament farmacològics que acompanyen a una persona que ha rebut un trasplantament : poden alterar el funcionament del programa.

CONCLUSIONS

Els beneficis de l’activitat física comencen a ser prou coneguts per la societat gracies als estudis cientifics que així ho evidencien.

És important que cadascú esculli l’exercici que li resulti més atractiu, ja que serà el secret per mantenir la constància. No oblidem que les activitats grupals i dirigides per un professional ens aportaran grans avantatges, la primera que ens assegurem que l’execució de la tècnica es fa de forma correcta i sota supervisió de l’especialista i per altra banda, una activitat en grup desenvolupa la nostra part social, posant-nos en contacte amb altres persones que poden tenir estats de salut similars i podem arribar a establir relacions gratificants.

La marxa nòrdica és una activitat grupal, que combina una tècnica concreta amb el treball en grup i amb un entorn a l’aire lliure.

La pràctica de l’exercici físic de forma moderada i continuada comporta un aspecte psíquic que no hem d’oblidar, l’activitat en si ajuda a generar endorfines: l’hormona de la felicitat i el benestar per això després de practicar exercici ens sentim més forts i més animats: fonamental en les persones que pateixen qualsevol tipus de malaltia o es troben fent un tractament.

 

 

BIBLIOGRAFIA

www.pafes.cat

www.infermeravirtual.com

Apunts Màster Activitat Física i Salut. Curs 2017-2018. INEFC. UB

Leave a Reply

Calendari

<< juny 2018 >>
ddddddd
28 29 30 31 1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 1

Properes activitats


Us de les cookies

Aquest lloc web utiliza cookies per a que vosté tingui una millor experiència d'usuari. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació de les cookies y la acseptació de la nostra política de cookies, clic a l'enllaç per més informació:.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies