Compartim amb vosaltres un article del Lluis Puig (fisioterapeuta):
Són molts els beneficis que ens produeix el fet de practicar la marxa nòrdica, utilitzant una postura correcta, un patró de marxa correcta i sabent utilitzar els bastons dins d’aquest patró, això només és possible aprenent la tècnica amb un instructor qualificat gràcies al qual podràs aprofundir en la tècnica i treure’n el màxim rendiment.
Els beneficis entre d’altres, són: realitzar un bon treball cardiovascular, de coordinació, equilibri i agilitat, també ens ajuda activar el metabolisme de l’os i ens produeix una millora tant a nivell físic, com mental.
A més m’agradaria emfatitzar que es fa força treball de braços i s’exercita sobretot la musculatura de fora dels mateixos i caldria incloure un treball compensatori, un treball de COMPRESSIÓ fonamental per la salut dels manegots dels rotadors si no volem patir tendinopaties. Apart de fer l’escalfament previ i els estiraments específics al final i m’explicaré:
Si observem el nostre esquelet els òssos que conformen l’articulació de l’espatlla podem comprovar que existeix una desproporció molt gran entre el cap de l’húmer i el forat on es va a encaixar que és la cavitat glenoidea, els anglosaxons ho comparen amb una pilota de golf i el seu suport. Aquest fet condiciona i ens posa en evidència que l’articulació que conforma l’espatlla mirant tant sols les parts òssies seria inestable per definició i són els músculs, els seus respectius tendons i lligaments els responsables d’estabilitzar-la. Partint d’aquesta base anem a veure com estan disposats aquests músculs, perquè resulta que d’entrada tenim uns podriem dir desequilibris o “descentratges” deguts a la nostra vida quotidiana, i que es poden veure més o menys accentuats en funció de la nostra manera de fer. Són els següents:
1.- Tenim més forts els músculs de fora l’espatlla per entendre’ns els més externs (deltoides) que tenen una direcció vertical, que no pas els interns (manegot dels rotadors) que tenen una direcció transversal. I si estan molt descompensats ens impossibilita pujar el braç enlaire amb normalitat.
2.- Tenim més forts els músculs rotadors interns que no pas els rotadors externs i això ho podeu comprovar. Amb una flexió dels colzes a 90º, amb angle recte, que algu us ajudi i que us oposi reisitència al apretar cap endins i tot seguit que us resisteixi el moviment d’anar cap enfora i veureu que el resultat és que teniu més força anant cap endins. I es que hi ha un munt de moviments que realitzem diàriament cap endins per fer certes activitats que provoquen aquest desequilibri.
Així doncs el principal motiu de què ens facin mal les espatlles és el gran nombre de moviments que realitzem amb els nostres braços diàriament, que són aproximadament 1800 i si es troben amb algun dels dos desequilibris o “descentratges” abans esmentats, que fan que s’irritin els tendons i que es vagin generant sobrecàrregues de músculs degut a que els hi toca fer un treball afegit.
En conclusió al fer la marxa treballem força els deltoides d’ambdos braços, per tant afavorim el primer descentratge esmentat i caldria fer un treball compensatori amb la musculatura de dins, la del manegot, com el que podeu veure a la foto:
Deixar-se caure amb el colze estirat i mantenint la posició cinc segons, es tractaria de fer-ho primer amb un braç i després amb l’altre 10 repeticions amb cada braç. Es pot realitzar amb l’ajut d’un company o directament a la paret o un arbre.
I un altre també necessari seria el que anomenem d’arremangar les espatlles com si volguéssim treure pit en fora. Amb el qual estem estirant els pectorals i activant en especial el trapezi fibres inferiors en el sentit contrari que habitualment treballa. També caldria fer-lo 10 repeticions.
Salut i quilòmetres i recordeu aquests petits canvis ens poden estalviar problemes i aportar grans beneficis!
El “Fisioinquiet”